UAT. Horta 2 CF. Vilanova 1. Comencem la segona volta amb la primera derrota a domicili.

 

Lliga Elit. Jornada 16  25/01/2025 

Està vist que l’any 2025 s’ha atragantat a l’equip i no coneix la victòria en tot el temps que portem d’any. Estem entrant en una mala dinàmica que esperem que s’acabi aviat, si pot ser el dissabte que bé. De 9 punts només s’ha aconseguit 1, malgrat que no s’han de llançar els mobles per la finestra, si que es comencen a encendre les alarmes. I més si tenim en compte que ara que acaba de començar la segona volta, sobretot a fora, tenim un tourmalet: CF Can Vidalet, CD San Mauro i At. Sant Just, tres equips punters de la classificació que a casa són pràcticament inexpugnables. A casa, Can Vidalet no ha perdut cap partit, CD Dan Mauro i At. Sant Just 1. En conseqüència a l’Alumnes Obrers, si volem continuar dalt, no es pot perdre ni un punt més, ha de ser un fortí i mirar de rascar el que es pugui en aquests camps. Ja vam dir la setmana passada que ens va sonar la campana a l’últim minut, però no sempre sonaria i malgrat que ens ha sonat en varis camps, avui no ho ha fet. En molts partits la sort s’ha decantat per als nostres i això de la sort del campió un dia s’acaba, i és el que ha passat avui, dependre tant de la sort i viure en el fil de la navalla, fa que un dia es trenqui i avui s’ha trencat. No es poden arribar als finals del partit sempre quasi ofegats i amb l’aigua al coll. Les baixes, avui s’ha sumat la de Pol Cid, estan fent molt mal a l’equip i és una de les causes que ha fet baixar el rendiment de l'equip.

El partit, com ve sent normal en aquesta competició, ha sigut molt igualat i competit. L’Horta de bon principi ha anat a pel partit sense especular i amb un joc molt directe i obrint-se per les bandes, sobretot amb Fabián, que com el partit d’anada, ha sigut un mal de cap pels d’en Lluis Macià. Només començar ja han hagut dos rematades a porta que els ha faltat molt poc per que entressin. Però a partir del minut 15 l’equip s’ha tret de sobre el domini local i ha començat a generar perill a la porta dels blancs-i-negres. Al minut 14 Moha, tot sol, a l’esquerra de l’àrea gran, xuta als núvols, era una situació molt clara. Els vilanovins havien equilibrat el joc, però els locals estaven trenant bones jugades que no acabaven en gol pel desencert dels seus davanters. Abans de la jugada del primer gol dels barcelonins, Isaac en una bona entrada per la banda esquerre fa una diagonal a la dreta a la frontal de l’àrea engaltant un bon xut que surt per sobre del travesser per molt poc. Com ja hem avisat la Unió Atlètica estava combinant molt bé i la pilota circulava molt ràpida, fruit d’aquest bon joc ha arribat el primer gol local. Era el minut 36, la jugada l’inicia Fabian com sempre per la dreta de l’atac de la UAT Horta, fa una passada filtrada a Nogales que recorre la línia de fons tot sol, fa la passada de la mort i arriba lliure de marca de segona línia Vives, que acabava d’entrar substituint al lesionat Vilajosana, i engalta un bon xut ras a boca de canó que res pot fer Albert per aturar-lo. El partit és complicava molt, perquè els locals amb un gol a favor són extremadament perillosos, perquè saben defensar-se molt bé i a la contra són perillosíssims. A més a més, només un minut després Ricki s’ha presentat tot sol a l’àrea vilanovina i quasi marca el segon, ha creuat massa la seva rematada i ha sortit la pilota fora per molt poc. Els blau-i-blancs s’han recuperat aviat perquè al minut 40 Konu ha tornat a veure porta, en una rematada en un fora de banda que executa Pol Gimeno des de la banda dreta, la pilota ha anat a parar a l’àrea petita i al segon pal Konu rep una la pilota pantinada, allarga la cama i la ficat dins. Era l’1-1 tornava la igualtat al partit i les esperances per al fins avui col·lider. 

La segona part ha començat amb una bona arribada dels Vilanovins que ha finalitzat amb una tova rematada de Moha. Però els blanc-i-negres no trigarien molt en tornar a imprimir un ritme endiablat a la pilota i a entrar per les bandes, i creant molt perill, tant que, al minut 47’ després de varis rebutjos de la defensa dels de la capital del Garraf, l’arriba la pilota a Galeano a uns tres o quatre metres de l’àrea gran, escorat una mica a la dreta, engalta un xut dur i sec, amb tanta mala sort pels nostres, que la bola pica en un defensa i descol·loca totalment a Albert, provocant el 2-1. Ha sigut un gerro d’aigua freda, en la primera arribada de la represa  gol i de rebot. Bé una altre vegada tocava remuntar i apel·lar a l’èpica, no defallir, com ens tenen acostumats aquests grans jugadors que tenim, que no es rendeixen mai. I excepte una rematada de Gibert des del mig del camp, veient avançat de nou a Albert, que ha picat al travesser i ha sortit fora, han sigut els garrafencs els que han gaudit de les oportunitats més clares. Al 63’ Dani tot sol dins de l’àrea engalta una bona voleia que marxa fregant el travesser. Al 70’ l’esquena de Isaac al segon pal,  ha evitat el gol de l’empat, la rematada era de Konu. Al 78’ Isaac està molt a prop de marcar, el seu xut toca al travesser i surt fora. I la millor ocasió ha arribat de nou en l’última jugada, pensàvem que tornaria a sonar la campana, però avui els Déus no estaven amb nosaltres. Konu es queda pràcticament sol remata però la pilota frega en un defensa que fa que perdi velocitat i doni temps al defensa a treure-la de la mateixa línia al segon pal. Ha sigut una pena perquè tots cantàvem el gol de l’empat, que crèiem que hagués sigut el resultat més just, però avui ha sortit creu. Malauradament algun dia la sort ens tenia que donar l’esquena. 

M’ha agradat: La lluita, el treball que l’equip ha fet de desgast en la primera part, controlant molt bé les escomeses de l’equip local i també arribant amb perill. Que ho donen tot, suen la samarreta i lluiten fins l’últim instant. 

No m’ha agradat: Malgrat que avui hem tornat a veure un equip seriós, ben col·locat, sobretot a la primera part que ha picat pedra i ha lluitat, l’ha faltat idees i hem tornat a encaixar gols. Ja no som aquell equip que rebia pocs gols, en tres partits ens han marcat 5. Anem amb una mitjana de quasi 2 gols per partit. La línia defensiva que era la més valorada de l’equip, ja no l’és tant, potser que el mig del camp no esta parant el joc d’atac i els davanters arriben més lliures? S’estan notant molt les baixes que estem tenint, per lesions o per sancions? La veritat és que aquest equip no és ni molt menys el que va acabar l’any 2024. És molt cert que hi ha molta igualtat i els partits es decideixen per petits detalls i abans sortia cara i ara creu. També pot ser. Però sense que s’hagi d’encendre la llum vermella d’emergència, si que s’han de trobar solucions si volem estar en la pomada. De moment s’ha perdut la imbatibilitat a domicili i el coixí que teníem d’avantatge, no ens podem adormir. Ja vam dir que les segones voltes són molt dures i malgrat tot la lliga es decidirà en els últims partits, no podem entrar en una dinàmica negativa que ens deixi sense possibilitats a les primeres de canvi. Ni érem tant bons abans ni són tant dolents ara. No es poden llançar les campanes al vol tant aviat. Pas a pas amb humilitat, serietat i bona lletra. 

Àrbitre: Alex Torres Hoyas. Delegació de Lleida. 

Puntuació: 6 

UAT Horta:  León, Aregall (Reboiras 77’), Samuel, Galeano (Iker 48’), Fabián (Koubiss 67’), Vilajosana (Vives 25’), Ricki (Pol 77’), Nogales, Kevin, Gibert i Villagrasa. 

Targetes grogues: Vilajosana 16’; Reboiras 80’, Galeano i León 89’. 

CF Vilanova: Albert, Ivan, Samba (Toti 88’), Sergi (Sebas 67’) , Konu, Pol Gimeno (Stephane 77’), Isaac (Toti 86’), Moha, Frutos, Peña i Dani. 

Puntuació:  Samba 3, Konu 2 i Isaac 1. 

Targetes grogues:  Frutos 88’, Pablo Becerril (director esportiu) i Dani 89’

Gols: 1-0 Vives 36’; 1-1 Konu 40’; 2-1 Galeano 47’. 

Temperatura: Temperatura fresqueta de 15º al començar el partit i 11º al finalitzar. 

Assistència de públic i altres aspectes: Uns 500 espectadors, aquesta vegada molt poca gent de Vilanova recolzant a l’equip. A l'inici del partit es va fer un minut de silencia en memòria d'en Alex Gonzalez DEP, marit de nostra estimada secretaria del CF Vilanova Sandra. Rebi de la nostra part el nostre condol a ella i la seva familia i amics del difunt. Una molt forta abraçada Sandra!!!

Fede Carrasco