CF. Vilanova 3 UE Rubí 2. La primera victòria de 2025 ens col·loca col·liders provisionals.
Lliga Elit. Jornada 17 01/02/2025.
Els blau-i-blancs desprès de tres partits no coneixent la victòria han tornar a guanyar, victòria que suposa no perdre el tren de dalt i una injecció de moral important, perquè com cada setmana no ha sigut fàcil, com diem retiradament aquesta lliga costa suor i sang obtenir els tres punts i avui no ha sigut una excepció. Ha tocat remuntar dues vegades amb un equip que té uns jugadors excel·lents. Davant té molta pólvora, uns extrems impressionants amb una velocitat increïble i sobre tot Rodri, un fora de sèrie que podria militar en qualsevol equip de categories superiors, se’n va con vol de les defenses, el millor assistent de tota la lliga Elit i a més a més té gol, i ens ho ha demostrat, ja que ens va marcar el gol de l’empat del partit d’anada i ha posat l’1-2 en el partit d’avui. En conjunt ens ha agradat molt UE Rubí, i pensem que si no encaixés tants gols podria estar dalt amb tota seguretat. Fins al final de la lliga tindrem que picar pedra constantment, no hi ha rival fàcil, ens tocarà posar en modus pencador i patir fins l’últim segon del partit. Com vam dir la setmana passada a vegades surt creu i a vegades cara, avui per sort, ha sortit cara, però perquè l’equip no ha defallit i ha lluitat com els equips campions, sense baixar els braços i ha buscat la victòria malgrat l’equip contrari t’angoixi fins l’última jugada.
El partit ha sigut molt competit des del principi fins al final i sobretot a la primera part perquè tots dos equips han sigut molt eficaços, ja que els dos han marcat en quasi l’únic xut que ha anat entre els dos pals. L’equip visitant ha portat més la iniciativa i malgrat ha tingut inclusions perilloses, no han tingut rematada final. Ambdós equips es coneixien i es respectaven molt, i tant un com l’altre han plantejat el partit intentant amagar les mancances i explotant les seves virtuts. El resultat ha sigut que no han hagut pràcticament ocasions de gol, ni per una banda ni per l’altre. Malgrat tot, han hagut gols, els dos d’una execució fantàstica, sobretot el dels rubinencs. S’ha produït exactament en la primera ½ hora. Una falta molt perillosa a la frontal que fa Ivan a Pau Albelda, l’ha executat a la perfecció Zaid perquè ha col·locat l’esfèrica en tot l’escaire esquerre de la porteria d’Albert, l’ha tret les teranyines de l’escaire, golarro impressionant. Màxima eficàcia un xut a porta un gol. Ens posàvem per darrera del marcador i un dia més tocava remuntar. I així ha sigut en l’allargament de la primera part ha arribat el primer dels dos gols de Frutos. En l’última jugada de la primera part Frutos, recull un rebuig de la defensa dins de l’àrea gran, a un metre de la línia que la delimita, és gira, i engalta un xut ras i fort amb la dreta que bat a Antonell pel pal curt, la tarda era de golarros i Frutos ha fet el segon de la tarda, i no seria l’únic, avui ha estat en modus golejador. Marxàvem al vestuari amb un empat a un, que crec que feia justícia al joc desenvolupat per uns i altres.
A la represa els rubinencs no s’han conformat amb l’empat i han buscat el segon. I no ha trigat molt en arribar perquè, només havien passat 8’ d’aquesta segona part quan l’MVP de la tarda l’extrem dret, que havia canviat de banda, en una jugada mestre del seu entrenador que sabia que Pol Gimeno tenia targeta i no es podria emprar amb al màxim per no rebre la segona Rodri se’n va d’ Stephane, que li feia la cobertura a Pol Gimeno, fa una paret amb Recort que li torna, profunditza per la banda esquerra com una exhalació, amb una velocitat endiablada, arriba pràcticament fins a l’altura d’Albert que cobria el primer pal i marca a plaer. Un altre golarro d’un extrem que es fica fins a la barraca, impressionat!! De nou tocava remuntada i malgrat que al minut 55 Albert ha evitat el tercer traient una mà miraculosa en un cos a cos amb Rodri, l’equip no ha abaixat les mans i ha començat a picar pedra i a buscar el gol que no ha trigat molt en arribar. Frutos, bigolejador de la tarda, aconseguia l’empat al minut 65’, que ha estat molt murri en recollir un rebuig d’Antonell a xut de Peña, i només a de xutar a plaer dins de l’àrea petita amb Antonell totalment batut. Era el 2-2 i de nou apel·làvem a l’heroica per guanyar aquest partit que s’havia posat molt costa amunt. I el gol de la victòria ha arribat com han arribat molts gols en aquesta temporada, a pilota aturada. Era el minut 77’ quan Pol Cid ha executat un córner a l’esquerra de la porteria dels blanc-i-vermells que Sergi ha rematat de cap a l’escaire de la porteria d’Antonell que malgrat s’ha estirat i ha tocat la pilota no ha aconseguit rebutjar-la. Era el definitiu 3-2. Els visitants ho han intentat fins al final i de nou Rodri ha estat, en dues ocasions en les dues últimes jugades, a punt de fer que es repetís el resultat de la primera volta, però Sant Albert ho ha evitat.
M’ha agradat: Que l’equip treballa i treballa, pica pedra, te la victòria en la sang, i encara que les coses es fiquin negres i molt complicades, no defalleix mai, busca emmenar la situació i capgirar el marcador les vegades que siguin necessàries. Aquests jugadors són uns campions. Aquest és el camí. Però ens agradaria que no tinguéssim que acabar els partits tant al límit, perquè pot ser algú acabarà amb un infart!!! Enhorabona pel treball d’aquets jugadors i l’equip tècnic.
No m’ha agradat: Que hi ha moments del partit que és perd el nord, que no existeix un organitzador del joc que sempre estem demanant, i el mig del camp fa aigües, el que aprofita l’equip contrari per entrar, “com a Pere per casa seva” fins al fons de la cova. Ja vam dir la setmana passada que hem perdut aquella seguretat darrere, encaixem masses gols, portem una mitjana de 2 gols per partit els últims tres partits, sort que avui hem estat molt encertats davant amb una eficàcia quasi del 100% però no pot ser que per guanyar s’hagin de fer tres gols. S’ha de tornar a segur molt segurs darrere, com en la primera volta que encaixàvem una mitjana de menys d’un gol per partit. No pot ser que els últims minuts ens tirem tant enrere, que desaparegui el mig del camp i t’arribin sense cap pressió.
Àrbitre: Gerard Creus Soler. Delegació de Lleida.
Puntuació: 5
CF Vilanova: Albert, Ivan, Samba, Sergi (Toti 81’), Sebas, Konu (Moha m89’), Pol Gimeno (Semur 56’), Stephane (Ian 89’), Frutos, Peña i Ufano (Pol Cid 56’).
Puntuació: Frutos 3, Albert 2 i Sergi 1.
Targetes grogues: Pol Gimeno 24’; Ivan 29’; Lluis Macià (entrenador) 49’; Seri 72 i Semur 84’.
UE Rubí: Antonell, Muñi (Pinedo 81’), Recort (Bejarano 88’), Masip (Torres 88’), Toro, Pau Albelda, Rodri, Zaid (V.García 81’), Alex, Busta (Pozuelo 81’) i Iker.
Targetes grogues: José M. Solivelles (entrenador) 45’ i Pau Albelda 49’.
Gols: 0-1 Zaid 30’; 1-1 Frutos 47’; 1-2 Rodri 53’ ; 2-2 Frutos 65’ i 3-2 Sergi 77’.
Temperatura: Avui ha sigut el primer partir que ha fet fred 9º al començar el partit i 7º al finalitzar.
Assistència de públic i altres
aspectes: Uns 250 espectadors, poca
gent recolzant l’equip, com sempre felicitem a la graderia d’animació “La Boja”
que han fet la seva feina des del principi fins al final del partit. Al
començament del partit s’ha fet un minut de silencia en memòria d’Alex González,
marit de la nostra estimada secretària Sandra.
Fede Carrasco
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada