CF Vilanova 1 AEC Manlleu 2. Greu ensopegada!!! Nova derrota a l’Alumnes Obrers i ja són cinc!!!

 

Lliga Elit. Jornada 27  26/04/2025 

Ja veníem dient que l’equip patia unes baixades de rendiment en les segones parts espectaculars, però que amb orgull, empenta, Sant Albert i sort havíem esquivat l’ensopegada, però avui s’ha consumat la derrota. L’equip en la segona part estava totalment desconegut, sense capacitat de reacció, ha fallat tot, sobretot l’estratègia i el posicionament dels jugadors que ha decidit el mister. Ja venim dient  que fa jugar als jugadors en posicions que no són les seves i tenint a Sebas en la banqueta ha preferit ficar a Frutos de central, i ha deixat totalment al descobert la cobertura al mig del camp, sense un pivot defensiu, que es la veritable posició de Frutos. El mig del camp no ha existit mai i l’equip no s’ha sortit de la cova en tota la segona part, ni un xut a porta, ni una jugada trenada, ni una sola arribada amb cara i ulls. L’AEC Manlleu ens ha passat per sobre i ha sigut un merescut guanyador del partit, perquè ha anat a guanyar-lo des de que ha rebut el gol en contra. El nostre equip s’ha dedicat a intentar mantenir l’avantatja en el marcador a base de rebutjar pilotes, en cap moment hem sabut tenir-la controlar-la, perquè la pressió del contraria no ens ha deixat sortir del nostre camp. Els astres es tornaven a aliar amb nosaltres amb l’empat del CF Can Vidalet i At. Sant Just, i la derrota de la UE Vic, però com diem sempre: primer has de fer els deures i si els altres no els fan pues millor que millor. Però avui no s’han fet els deures i s’ha deixat passar una oportunitat d’or. Malgrat tot, encara depenem de nosaltres i és com si tinguem un altre pilota de set, però no es pot tornar a fallar. S’haurà de analitzar que és el que ha passat, aprendre dels errors i sobretot ser conscients del que ens estem jugant. De nou tornem d’un període festiu i tornem a perdre, està clar que al CF Vilanova quan va amb dinàmiques positives no senten bé les aturades. 

Com era d’esperar els blancs-i-blaus han començat el partit portant la iniciativa, mentre que els manlleuencs esperaven a partir del mig del camp i pràcticament no sortien del seu camp. Al minut 5’ els vilanovins han avisat en una entrada per la dreta de Pol Gimeno que fa una passada a l’àrea on Jaume al segon pal remata però molt fluixa i contra la xarxa per l’exterior. I 5 minuts després ha arribat el gol dels locals. A la sortida d’un córner a la dreta de l’atac, llançat molt bé per Isaac, la pilota la pantina Frutos dins de l’àrea i entra com una exhalació al segon pal Dani Rubió rematant de cap en planxa i bat a Charly per la seva dreta. Gran gol, el Vilanova s’avançava al marcador i tenia el partit allà on volíem tots. Ens les prometíem felices, però ningú podria esperar-se com acabaria tot plegat. A partir d’aquest moment el partit ha començat a canviar, el Vilanova ha començat a cedir la possessió de la pilota i els visitants han donat un pas endavant demostrant que no havien vingut a passejar-se i volien demostrar el bon estat de forma de l’equip i que les 4 victòries seguides no havien sigut per casualitat. I dos minuts més tard ha arribat la primera oportunitat dels de la comarca d’Osona, amb una mala sortida de la pilota que ha pogut costar l’empat, Toni Rosell ha estat a punt de marcar, la pilota ha sortit molt a prop del pal dret. Al minut 17 s’ha produït la segona i malauradament l’última ocasió que han creat els vilanovins en la resta de partit, en un cop de cap d’Ufano dins de l’àrea a passada de Stephane, que treu molt bé Charly posant la mà el suficient per rebutjar-la per sobre del travesser. La resta de la primera part i la segona el Vilanova s’ha dedicat a defensar-se, perquè els únics que han tingut la pilota i han buscat el gol han sigut els quadribarrats.  Han tingut varies, una d’Adrià que falla en la resolució quan es trobava tot sol dins de l’àrea, un altre en un xut de falta de Ricky al minut 22 que rebutja Albert amb dificultats. I al minut  38 s’anul·la un gol a Adrià per posició de fora de joc que revistat per la repetició del canal blau, es veu que si l’era, perquè Toni Rosell que és el que dona la passada ja està en fora de joc i Adrià també quan remata. Un minut abans en una jugada que s’inicia en una sacada de falta al mig del camp de Pol Gimeno que sorprèn a la defensa manlleuenca, el linier de la zona de la tribuna, l’anul·la per fora de joc d’Ufano, que marxava tot sol amb una clara jugada de gol. La jugada ha sigut molt protestada, i  creiem que amb raó, perquè el linier s’equivoca, Ufano es tira enrere i surt amb línia amb el defensor. I finalment al minut 39 una nova oportunitat dels visitants que treu Dani sota pals a xut de Toni Rosell lliure de marca dins de l’àrea. Tots resant perquè s’acabés la primer part perquè els visitants se’ns estaven menjant amb patates i el millor fins al moment era el resultat. 

La represa ha sigut per oblidar, de nou marxem del partit, ens dediquem a rebutjar pilotes sense cap sentit, com si fóssim els últims classificats i estiguéssim defensant una avantatge al marcador davant del Barça. Ha sigut la pitjor segona part de joc que s’ha fet en molt temps i mira que hem fet segones parts dolentes, però la d’avui s’ha emportat la palma!!! Com el dia de la UE Vic, els jugadors contraris han sortit 3 o 4 minuts abans i amb ganes de menjar-se el món, nosaltres sortiem un ara, l’altre després, anant fent, amb uns ànims, amb una desgana. Ens torna a faltar actitud, intensitat, no pots pensar que tot està fet quan marques un gol al contrari i tot serà defensar-se i s’ha acabat. Ells surten com una moto i ja al minut 57, marquen un gol rematant una pilota penjada per Ricky en una falta lateral, que el linier anul·la per fora de joc, de nou se’ns apareix la Verge. Tota la segona part ha sigut un monòleg dels visitants, atacant i nosaltres rebutjant pilotes com podíem, sense to ni so i sense control, no ens durava ni un minut la possessió de la pilota. I “tant va el canti a la font, que al final es trenca”. Ja avisàvem en la prèvia que te grans xutadors i no s’ho pensen dues vegades per a xutar des de qualsevol distància, i així ha sigut. Corria el minut 80’ quan Rafel Roger rep una pilota quasi a la medul·lar se la prepara, ningú li surt a tapar i fa un xut impressionat que es cola per tot l’escaire de la porteria d’Albert que no pot fer res per evitar el gol de l’empat. Era l’1-1 i veient el poc poder de reacció de l’equip, ens esperaven el pitjor. Al minut 84 s'ha reclamat un penal per mans de Pol Pous dins de l'àrea, han sigut clares, l'àrbitre no l'ha senyal perquè sengons ell indica que la pilota li pica al cos, pero al video és veu clarament que la toca en les mas, l'únic que es podria dir és que la pilota ve d'un rebuig del seu company Costa a xut del Pol Cid i considerar-lo accidental i que no genera una ocació clara de gol, però al cos segur que no li dona. I tal com esperavem, el Vilanova continuava grogui i en el minut 88, en una jugada en la que no som contundents i entreguem la pilota al contrari, aquest aprofita el regal fa una centrada lateral a l’àrea i Adrià, el mes llest de la classe, s’avança als nostres defenses fica la punteta de la bota i marca. 1-2 i es confirmava una nova derrota als Alumnes Obrers i ja van 5 en tota la temporada, s’han perdut, ni més ni menys que 17 punts. On estaríem si només haguéssim perdut la meitat d’aquests punts? 

M’ha agradat: El gol de Dani, que ha sigut el millor d’aquest partit, res més. 

No m’ha agradat: Tot en general, el plantejament de partit, les posicionaments d’alguns jugadors al camp, la falta d’intensitat etc. Si veus que a la defensa li guanyen l’esquena, busca el perquè passa això i fica als jugadors a en la seva posició, Frutos de pivot defensiu, ni davanter centre, ni defensa central. Si cal fes entrar a Sebas que es central. Perquè el Manlleu sempre feia la mateixa jugada, pilotes llargues per guanyar la defensa avançada nostre. Per evitar-ho, posa el pivot defensiu perquè no pugui centrar tranquil·lament el contrari. Avui el mister no ha sabut contrarestar el joc de l’equip contrari en cap moment. En Manel Sala l’ha guanyat la partida clarament. Ja avisàvem contínuament, que aquestes desconnexions de l’equip, la manca d’intensitat i d’actitud, sobretot en les segones parts, ens pesarien factura, que això s’analitzés i que es trobés solució, que tant jugar amb foc ens cremaríem. Ara ja ha arribat i ens hem cremat. S’ha perdut un cartutx i gracies a que els rivals tampoc ho han fet millor ens queda un altre. No es pot fallar dissabte que ve, ni caure de nou amb els mateixos errors. S’ha de fer un anàlisi de consciencia i parlar per trobar solucions. Està molt bé dir que hi ha molta igualtat i qualsevol equip et pot guanyar, però senyors, avui ens han fet un vestit a mida i s’ha donat una visió molt dolenta com equip, molt decebedora. Anem a ser pospositius, ens hem d’oblidar del partit, pensar en el següent, que no s’ha perdut res, però analitzar bé el que ha passat i que no torni a succeir. Amunt CF Vilanova!!! 

Àrbitre: Iker Aguirrebeitia Moreno. Delegació del Baix Llobregat. 

Puntuació: 4 

CF Vilanova: Albert, Pol Gimeno, Peña, Ufano (Oriol 70’), Toti (Pol Cid 55’), Celma (Sebas 79’), Jaume, Sthephane (Moha 82’), Isaac (Konu 82’), Dani i Frutos. 

Puntuació: Dani 3 Frutos 2 i Celma 1. 

Targetes grogues: Dani 22’; Frutos 81’ i Oriol 85’

Targetes vermelles: Isaac Fabregat 85’ (segon entrenador) 

AEC Manlleu: Charly, Isaac Aguilar, Pol Pous, Roger Roura, Toni Rosell (Rafel Roger 63’), Ricky, Adrià Casanova (Puntí 89’), Oleguer, Lluís Martínez (Nana 63’) i Nil Capdevila (Muritala 46’) (Mkais 82’). 

Targetes grogues: Pol Pous 57’ i Ricky 87’.

Gols: 1-0 Dani  10’; 1-1  Rafel Roger 80’ ; 1-2 Adrià Casanova 88’.   

Temperatura: tarda amb núvols que ha acabat assolellada i amb una temperatura agradable 18º a l’inici del partit i 17º al finalitzar. 

Assistència de públic i altres aspectes: Uns 500 espectadors, ha hagut una millor entrada que altres partits, però sent gratuïta l’entrada sembla molt poca l’assistència. No hi ha forma que Vilanova recolzi a l’equip jugant-se una fita històrica per aquest club: dos ascensos consecutius i recuperar la 3a divisió després de 13 anys en la travessia del desert. És una pena però és així. 

Fede Carrasco