CF Vilanova 2 CE L’Hospitalet 1. Guanyem a un dels grans de la categoria i ens reafirmem en plaça de playoff!!!

 

3RFEF5. Jornada 22  14/02/2026 

En una tarda-nit carnavalesca, el CF Vilanova ha ofert la seva cara bona, la de l’eficàcia, intensitat, verticalitat, que arrisca el just, amb una gran tasca defensiva, que comença en la pressió que exerceix des de la sortida de la pilota, passant per la mitja, que no deixa transitar ni una mosca i finalitzant amb el mur defensiu, que fa quasi impossible que l’equip contrari pugui perforar la porteria. No ha hagut pràcticament errades, i si les ha hagut s’han comés lluny de la nostra àrea. Així sí, aquest Vilanova, jugant així pot guanyar a qualsevol equip sigui qui sigui. Ajustar el sistema dona els seus fruits, però compte, que quan ens enfrontem a equips que practiquin l’altre futbol, ben situats al camp i que deixin pocs espais darrere, s’haurà de tenir un pla B i si s’ha de modificar, modificar-ho, no s’ha de ser erràtic, inamovible i capficar-se en que s’ha de morir amb un sistema de joc. Evolucionar és molt bo i sà, sinó surt bé una cosa, és prova un altre i no passa res. 

El partit ha començat molt bé pels nostres, han sortit molt intensos i a buscar el partit, sense complexes i jugant de tu a tu a un dels equips amb una plantilla feta per pujar a 2RFEF3. Aquest joc agressiu i trepidant aviat ha donat els seus fruits en clares oportunitats. La primera en el 6’ quan Torrents rep una passada franca per la banda dreta i encara la porteria soltant un xut sec que pica al pal dret d’Aliaga que no ha entrat per un mil·límetre. La jugada i la seva execució final mereixia el gol, però el nostre davanter centre no ha tingut aquell pèl de sort necessària. La segona clara sí que s’ha transformat en el primer gol del partit i del nostre recent fitxatge Derek, que ja va mostrar detalls de molta classe a Manresa, però que no va tenir el premi del gol. La jugada s’ha produït al 10 amb una passada de Joan Raventós a Derek que entrava tot sol per l’esquerra, se la col·loca al seu peu dret xutant ras i creuat, ajustant la pilota al segon pal, sorprenent al bo d’Aliaga. Era l’1-0 i el partit es posava molt de cara, els vilanovins tenien el partit a on ells volien, ara els del Baix Llobregat tenien que obrir-se i es crearien molts espais darrera, com va succeir al partit jugat a la primera volta que ja va guanyar el nostre equip per 0-2 i que van poder ser més gols, sempre a la contra. Els de la capital del Garraf han continuat jugant molt bé i controlant les escomeses dels visitants, fins que de nou ha aparegut la “bestia negra” del Vilanova, Ignasi Quer. Novament suca, dels 4 enfrontaments que ha disputat amb dos equips amb el CF Vilanova en tres ha marcat gols. Corria el minut 20’ quan Ignasi rep una passada filtrada pel mig de l’àrea gran, deixa passar la pilota fica el cos, com sempre fa, és desfà dels seu marcador entra dins de l’àrea i marca de fort xut creuat, a la dreta de la porteria d’Albert. Típic gol d’aquest gran jugador, se’n va amb força, guanyant l’espai utilitzant el seu cos, es desfà del seu marcador i a barraca. Era l’1-1, igualava el matx i posava l’ai al cos als aficionats/es vilanovins/es. Ha hagut uns minuts de desconcert en els locals, però s’han refet de seguida i han continuat buscant el segon gol per tornar a anar per davant del marcador de nou. I l’han tingut en dues ocasions quasi seguides. Zourdinne al 24 quan rep una passada llarga des de la defensa de Frutos que intenta rebutjar Jordi Solé però en el seu intent li fa una passada al nostre extrem que accepta el regal, s’interna cap l’àrea, però massa escorat a la dreta i amb poc angle, el seu xut creuat surt molt a prop del segon pal. Creiem que s’equivoca perquè Torrents entrava tot sol pel mig de l’àrea i era la millor decisió fer la passada de la mort cap enrere per buscar el remat del davanter centre, suposem que no l’ha vist i ha cregut que tenia que finalitzar-la ell. I dos minuts més tard ha arribat una més clara de nou de Derek, que ha sigut un maldecap per la defensa visitant, sobretot en la primera part. Zourdinne des de la dreta la penja a l’àrea i Derek entrant des de darrera al segon pal remata de cap a boca de canó que rebutja Aliaga en una gran aturada.  I en l’última jugada de la primera part, s’ha aconseguit el segon dels locals, que significaria el definitiu d’aquesta gran victòria vilanovina. La jugada neix en la sortida d’un córner, Frutos pantina la centrada de Zourdinne des de la cantonada, que recull Yahir a la banda contraria, es desfà del seu marcador, fa la passada de la mort i Grima posa la cama al primer pal, la pilota li rebota als braços d’Aliaga i entra. 

En la represa, els blaus-i-blancs han demostrat perquè són uns dels conjunts menys golejats de la 3aRFEF5. Amb molta mestria i maduresa, han aconseguit parar les escomeses visitants que han fet molts canvis per variar la fisonomia de l’equip i intentar almenys igualar el partit. Els nostres no els han deixat i han acabat trasbalsats i ofuscats, perquè no havia manera de travessar la teranyina defensiva que havia construït en tot el camp el nostre equip. I només podem destacar un xut de falta directa a la frontal de l’àrea de Joel Lasso que ha fregat el pal esquerre de la porteria d’Albert, res més. Si que han arribat amb perill però en cap cas han pogut convertir-les en clares oportunitats de gol. Mentre que els de casa si les han tingut i clares, menys que en la primera part però podem destacar dues. La primera, només començar la segona part, al 52’, en una contra i ràpida transició de la pilota de Yahir que li passa a Joan Raventós que s’interna en l’àrea per la dreta, fa una bicicleta al seu defensor, arriba al primer pal, pràcticament sense angle, la creua massa i surt llepant el segon pal de la porteria d’Aliaga. I l’altre, s’ha produït pràcticament al final del partit al 87’ en una rematada de cap de Frutos que surt un pèl fluixa però que rebota en algun jugador i s’enverina, però atrapa Aliaga sense problemes. D’aquí fins al final ha sigut un voler i no poder per part dels visitants, això sí intentant-ho fins l’últim sospir i tot el públic dient: això no se’ns pot escapar!!! I així ha sigut!!! no s’ha escapat i s’ha guanyat amb un dels grans de la categoria, fet per pujar. Una nova victòria de prestigi que ens deixa quarts a la classificació i més aspirants al playoff!!! 

M’ha agradat: Aquesta tarda-nit l’equip ha adoptat de nou el paper de conjunt consolidat a la categoria, amb molt d’ofici i ha donat un cop de puny a sobre de la taula, dient:  aquí estem nosaltres!!!. Ja no som només l’equip revelació i que optem a tot. Després poden o no sortir les coses, però avui l’equip sí ha donat la cara i s’ha proposat com a clar mereixedor d’un lloc en la carrera per obtenir el premi del playoff d’ascens a 2RFEF3. Un deu per tot l’equip!!! No s’ha guanyat res encara, i falta molta lliga. Ni érem molt dolents la setmana passada quan vam perdre amb el CE Manresa, ni som molt bons ara que hem guanyat al CE L’Hospitalet. Pas a pas, aquest és el camí!!! 

No m’ha agradat: Que malgrat no s’ha arriscat tant com altres partits, en algunes fases s’ha tornat a jugar massa tocant-la darrera i s’ha volgut sortir amb la pilota controlada i de nou, reitero, no tant com altres partits, s’ha pogut produir una errada com la de la setmana passada que ens va costar molt cara i el partit. Almenys el porter ja no estava tant avançat, alguna cosa s’ha aconseguit!!! La targeta groga de Joan Raventós, que és la cinquena i no podrà jugar el pròxim partit a Vic. Per cert, veurem quin pla de joc farem a la capital d’Osona, perquè no és un equip que deixi tant espais darrera i que està molt ben plantat al camp i dels que els costa guanyar al nostre equip. I recordar que els 3 punts tenen el mateix valor numèric que els que s’han aconseguit avui. 

Àrbitre: Heaven Núñez Ruíz. Delegació de L’Anoia. 

Puntuació: 6 

CF Vilanova: Albert, Celma (Samba 70’), Grima, Derek (Aarón 70’), Zourdine, Joan Torrents (Guillem 81’), Joan Raventós (Sergi Melero 81’), Dani Rubio, Yahir (Stephane 89’), Semur  i Frutos. 

Puntuació: Yahir 3, Derek 2 i Joan Raventós 1.

Targetes grogues: Yahir 59’, Joan Raventós 62’, Albert 77’ i Joan Goñalons  89’. 

CE L’Hospitalet: Aliaga, Rubi, Marimón, Casti (Buba 54’), Joel Lasso, Flavio (Pol Ballesteros 85’), Adrià Garcia (Javi Serra 46’), Ignasi Quer, Carlos Martínez (Dani Molina 54’), Jordi Solé i Pele (Dani Hernández 56’). 

Targetes grogues: Ignasi Quer 75’, Dani Hernandez 85’ i Javi Serra 89’.

Gols: 1-0 Derek 10’; 1-1 Ignasi Quer 20’ i 2-1 Grima 47’. 

Temperatura: tarda-nit freda i ventosa. 13º a l’inici i a la finalització del partit. 

Assistència de públic i altres aspectes: Uns 500 espectadors/es, no està malament pel temps que feia i per coincidir en aquestes festes tant sentides al poble. No tenim sort, quan venen els equips punters de la categoria coincideixen en festes molt assenyalades al poble.  El partit contra el CF Badalona va coincidir amb la fira de novembre i el CE L’Hospitalet en plenes festes de carnaval, que hi farem... Però els que sentim els colors, sigui el dia que sigui, assistim i assistirem!!! “La Boja” tampoc ha faltat i ha animat de valent al nostre equip. L’únic que si hem de fer palès és que es té que animar sense insultar a ningú i avui l’àrbitre ha anat a la banda en un moment del partit per queixes de la banqueta visitant, i no és la primera vegada que passa. S’ha d’anar amb molta cura, perquè si l’àrbitre ho reflexa a l’acta li pot costar un altre multa al club, com la que va rebre per les bengales del partit que vam disputar contra el CE Europa. I si s’acumulen les queixes pot acabar amb tancament del camp. Des de aquí volem fe una crida: animar sí !!! fins a la mort!!! insultar i/o faltar el respecte mai!!!   

Fede Carrasco