UE Vic 1 CF Vilanova 0. Nova derrota a domicili. Avui ha tocat la de sorra!!!

 

3RFEF5. Jornada 23  21/02/2026 

Ja ho dèiem a la prèvia, s'havia de sortir a mort, com ho vam fer dissabte passat amb el CE l'Hospitalet. Avui l’equip ha donat la de sorra. No sabem mai que ens espera amb aquest equip, si la de cal o la de sorra, és una mica un Dr. Jekyll amb doble personalitat, passem de ser un dels equips que millor futbol practica de la categoria, a un que no sap ni a que juga, que no troba com fer-li mal al contrari, amb un futbol avorrit, predictible, amb passades horitzontals, possessió estèril, que crea molt poc perill i en jugades en que no estem encertats encaixa gol. Bé, s’haurà d’analitzar perquè passa això, perquè llastimosament avui no ha existit cap pla. Tàcticament ens han passat per damunt. Com s’ha dit per activa i per passiva no sabem jugar-li als equips que fan l’altre futbol, que malgrat que no ens agradi, també és futbol i tant digne com el nostre. S’haurà d’aprendre d’una vegada a saber competir amb aquests equips, perquè del contrari s’anirà tot a norris. Per estar dalt no és suficient amb guanyar als primers, també s’han de guanyar als altres, els tres punts valen el mateix. I fins que els tècnics i els nostres jugadors no entenguin que s’ha d’emprar la mateixa intensitat de joc i donar-ho tot també en aquests, el somni del play off s’esvairà i ens quedarem amb la mel als llavis. 

La primera part ha sigut molt tàctica, sobretot la mitja hora inicial. Un Vic amb dues línies molt juntes, amb un punta i un jugador entre línies i un Vilanova, especulatiu molt predicible, sense intensitat, que tocava i tocava en la línia defensiva i quan intentava jugar per les bandes o superar la mitja es topava amb una barrera de jugadors que impedien travessar-la. Per una banda, perquè ells s'anticipaven  imprimint molta intensitat i arribaven sempre abans que els nostres i per l’altra, les passades eren molt imprecises i s’ha errat molt en els controls de pilotes, molts dels nostres jugadors no han tingut una de les millors tardes de la seva vida esportiva. Al 29’ en l'única vegada que Zourdinne aconseguia desfer-se del seu marcador per la banda dreta, fa la passada de la mort que remata al segon pal Derek i quan tots/es cantàvem el gol, Girbau l'ha tret de la línia. Un minut més tard, Torrents roba una pilota a la medul·lar però no aconsegueix desfer-se del seu marcador, però la pilota rebotada li va a parar a Derek i de nou xuta des de la frontal, però li surt massa centrat i Agustí l'atura sense dificultat. I quant els Vilanovins estaven trobant com perforar la defensa fèrria local i quan millor jugaven, ha arribat la jugada que ha significat el gol que a la postra seria el de la victòria dels de la capital osonenca. Ha sigut molt estranya i desafortunada, amb una pilotada llarga, Manel Martínez lluita entre els dos centrals Vilanovins i en un mal enteniment entre ells se l'emporta el davanter vigatà, s'interna per la banda esquerra  fins a la línia de fons, fa la passada de la mort i Chema Moreno arribant de segona línia remata tot sol i la pilota entra com un míssil sense que Alex Sanz pogués fer res per evitar-ho. Era l’1-0 que significaria la cinquena derrota del nostre equip d’aquesta temporada. El gol i després una jugada en l'afegit han sigut claus pel desànim de l’equip i possiblement, la recuperació de la confiança necessària per a remuntar el resultat. Ja sabem que els partits són moments i estats d’ànims dels jugadors i que la pilota entri o no, puja o baixa aquests estats d’ànims i les possibles remuntades. Ens referim a la rematada de Torrents dins de l'àrea a la sortida d'un córner a la que a respost amb una aturada estratosfèrica  Agustí que ha volat per ficar la ma al segon pal rebutjant la pilota a córner. No és el mateix anar-te al vestuari amb l’1-1 i en l’últim minut de la primera part, que fa tant de mal al rival, que amb l’1-0 i que el contrari acaba de salvar una claríssima que li dona ales per sortir totalment endollat en la segona. 

A la represa, la cosa no ha millorat, tot al contrari,  ha sigut una de les pitjors que ha jugat el Vilanova de la temporada. Tots els canvis que ha introduït Genis al començament d’aquesta part i la resta del partit no han donat els resultats desitjats i l'equip ha perdut el domini de la pilota que havia tingut a la primera, encara que estèril, però la tenia i podia evitar escomeses o contres perilloses dels vigatans. Els únics que s'aproximaven amb perill eren els locals, que han estat a punt de fer el segon en varies contres o transicions ràpides. Sobretot quan al 75’ els vilanovins es quedaven amb 10 per expulsió de Semur per rebre la segona groga, per ficar el colze en un salt amb un rival que ha quedat estès a terra. Tenint una tarja groga era molt temerari jugar-se-la d’aquesta manera. Com dèiem, ells les han tingut i clares però ens han deixat vius, i sobretot en els minuts d’afegit, perquè ells han reculat per mantenir el resultat, ha arribat una doble ocasió, en que de nou ha tornat a aparèixer Agustí en un altre aturada magistral aquesta vegada amb la cama esquerre, a xut un altre vegada de Torrents que recull el rebuig i li passa a Frutos que entra de cara a l’àrea per la dreta i sol xuta a fora, molts hem cantat gol perquè s’ha mogut la xarxa, i l’efecte òptic ens ha jugat una mala passada,  però tots/es ens hem quedat amb un pam de nassos quan Agustí donava la volta a la porteria i agafava la pilota per fora, quina desil·lusió!!! I s’ha confirmat la derrota. 

M’ha agradat: Que malgrat avui no han sortit les coses, com sempre els jugadors ho han intentat fins al final. Avui no ha pogut ser. Ens hem d’aixecar i tornar a pels tres punts en el pròxim partit. La lliga està molt boja i mai pots dir: aquest partit està guanyat, perquè cada setmana hi ha resultats sorprenents. La mala experiència d’aquesta tarda, ens ha d’ensenyar que els partits s’han de guanyar al camp i la superioritat s’ha de demostrar al terreny de joc i per molt malament que estigui classificat l’equip contrari també juga i també et pot guanyar. 

No m’ha agradat: Que en els darrers encontres a domicili sortim molt a especular i no anem decidits a pels partits, es podrà guanyar o perdre, però has d’arriscar, posar més intensitat que el contrari que en aquest cas s’està jugant la vida. Aquesta tarda l’equip ha jugat a no perdre i quan jugues a això perds. Ha faltat motivació, ens pensàvem que jugàvem amb un equip pràcticament desnonat que no guanyava un partit des de feia quasi un mes i mig que venia de perdre per 4-1 i que seria fàcil doblegar-los. Ja avisàvem que aquest equip a casa era més fiable, que els tres partits que havien guanyat eren a casa i només havien perdut tres contra equips de dalt: CE Manresa, FC L’Escala i UE Cornellà. Nosaltres no hem donat la talla, hem perdut perquè no hem jugat com a un equip gran. Avui, desafortunadament, els cuers semblàvem nosaltres. Ells eren Maseratis i nosaltres un sis-cents sense benzina. Fins ara dèiem que no teníem pla B però és que avui no teníem cap pla. El mister de la UE Vic ha donat una lliçó tàctica de com se l'ha de jugar al Vilanova, com també ho va fer el de la UE Tona. Aquest equip, ho estem dient tota la temporada, no sap jugar amb equips que estan ben plantats al camp i no deixen espais darrere.  I el més preocupant és que portem tota una volta que no guanyem fora de casa, des del partit que vam guanyar a Hospitalet el 4/10/2025 i és més, no marquem fora de casa des del 7/12/2025. I els dos últims desplaçaments han acabat en derrota.  Abans aconseguíem l’empat, però ara no dona ni per això. S’haurà d’analitzar perquè a domicili l’equip no està donant la talla, sobretot en els últims partits. Com diem sempre, s’ha d’aprendre dels errors i que no torni a passar. Hem caigut derrotats, però com es diu en l’argot militar: s’ha perdut una batalla però no la guerra. A millorar les nostres armes i estratègies. A guanyar la pròxima batalla si volem aconseguir la gloria de la victòria final!!! 

Àrbitre: Xavier Montava Baqué. Delegació de Barcelona I 

Puntuació: 5 

UE Vic: Agustí, Coromines, Ot, Gil Bertrana, Juli, Girbau, Chema Moreno (Amoedo 89’), Salamanca (Joao Valencia 71’), Nil Garrido, Valdivia (Pius Quer 63’) i Manel Martínez (Marc Cuello 71’). 

Targetes grogues: Ot 41’, Salamanca 56’ i Marc Cuello 86’. 

CF Vilanova: Alex, Grima (Dani 46’), Samba (Stephane 54’), Semur, Derek, Zourdinne, Yahir, Pol Castell (Aarón 46’), Celma (Sergi 64’), Joan Torrens i Frutos. 

Puntuació: Derek 3, Joan Torrents 2 i Yahir 1. 

Targetes grogues: Pol Castell 40’.

Targetes vermelles: Semur 55’ i 75’. 

Temperatura: El partit ha començat amb un sol espatarrant i una temperatura primaveral de 17º i ha finalitzat amb 12º més fresqueta al fer-se de nit. 

Assistència de públic i altres aspectes: Uns 700 aficionats/es, molt tímids al principi, però que s’han animant quan el seu equip s’ha ficat per davant dels marcador i han continuat fins al final que han esclatat en una gran alegria per la victòria molt necessària per a sortir de la mala dinàmica en la que està immers aquest club centenari i avui ja dormiran no sent els cuers de la 3aRFEF5. Per part dels seguidors del CF Vilanova hem sigut els de sempre, més els familiars i amics dels jugadors malgrat que el autobús era gratuït pels seguidors que haguessin volgut desplaçar-se a acompanyar l’equip. 

Fede Carrasco