CF Vilanova 2 CE Hospitalet 2. Taules en el primer partit de la temporada amb un final embogit!!!
3ARFEF5. Jornada 1. 05/09/2026
Aquesta tarda-nit, s’ha jugat un gran partit amb dos equips que segur estaran lluitant per tot. El matx ha tingut alts i baixos com si estiguéssim en una muntanya russa, tant en el joc d’un com l’altre equip. Ha hagut moments per a tot, molts minuts s’ha estat dalt de tot de la muntanya i d’altres a baix, totalment enfonsat, tocant l’abisme de la derrota. Ha sigut un partit d’alternatives a on tots dos equips han desenvolupat un molt bon futbol. De nou, com el partit de copa Federació, el CF Vilanova ha sabut sobreposar-se a un gol en contra i ha demostrat que no es rendeix mai, remuntant quan pitjor ho tenia i deixant escapar al final dos punts, en un altre errada de marcatge. Bé acabem de començar, i s’han estrenat davant un gran rival, creiem que estem en el bon camí i l’equip ha demostrat tenir classe i que no perd l’oremus quan van mal dades i sap recompondre’s, només cal millorar aspectes del joc que no han sortit com s’havien planejat en les pissarres del mister i agafar aquells automatismes bàsics que fan que un equip funcioni i sobretot estar més encertats de cara a porta, perquè pots jugar un bon futbol, uns bons minuts, però si no els converteixes en gols, no serveixen per a res. Ànims perquè creiem que tenim un molt bon equip!!!
El partit ha començat amb un molt bons minuts dels locals, que han sabut, amb un joc molt dinàmic, pressionant, ràpid i de control, tenallar als visitants, que no han aconseguit quasi travessar la línia del mig del camp en la primera mitja hora i fins l'aturada d’hidratació. Avui era imprescindible per la calor i xafogor que s’ha patit durant tot el partit, però com en altres esports s’ha convertit en una aturada per parlar amb els jugadors i canviar coses, tàctiques, que moltes vegades donen la volta al partit. I és el que ha passat, a partir de la pausa l’Hospitalet, de ser dominat completament ha passar a ser dominador. Respecte a les oportunitats de gol d’un i altre equip podem destaca dues per part dels vilanovins, que han arribat moltes vegades a l’àrea rival, però només dues han pogut transformar-se en gol. La primera, molt aviat al 5’ amb una rematada de Josep Señé, al límit de l’àrea gran, a la frontal, que surt molt a prop del pal esquerre d’Aliaga. La segona al 29’ en un xut amb rosca de Zourdin que surt també molt a prop del mateix pal de la jugada anterior. Malgrat tot, podríeu dir, pues no és per tant, només dues oportunitats en 1/2 hora de gran joc? Però és que l’àrbitre, no ha volgut saber res del que ha passat a l’àrea de l’Hospitalet, perquè han hagut al menys tres jugades dubtoses en la primera part, sobretot la del 28’ a on Pol Fernàndez entrava tot sol i és travat dins de l’àrea quan es disposava a afusellar a Aliaga i sorprenentment no ha assenyalat el punt fatídic, que hagués donat una clara oportunitat per avançar-se en el marcador als vilanovins. Bé, com els bons minuts del CF Vilanova no s’han transformat en gols, l’últim 1/4 d’hora ha tocat al rival posar en problemes als blau-i-blancs i han arribat les dues úniques arribades de perill dels vermells d'aquesta primera part. Al 34’ un xut de Jamal dins de l’àrea que desvia amb el cap Pol Castell quan la pilota anava perillosament a porteria. I la segona, al 42', un xut allunyat de Marc Vicente, però fort i col·locat que s’ha enverinat i ha obligat a fer una gran aturada a Iker desviant la bola a córner.
En la represa, i seguint la inèrcia del bon final de la primer part dels del Baix Llobregat, els vermells han començat a crear veritable perill, mentre que els locals estaven donat la pitjor imatge, com si no estesin al partit, el mig del camp havia desaparegut i aquella pressió que exercien que ofegava al contrari, havia desaparegut completament, els vilanovins no aconseguien mantenir la possessió de la pilota, que perdien ràpidament i pràcticament no sortien de l’àrea pròpia. Fruit d’aquest domini, han arribat les oportunitats més clares del partit dels visitants. La primera en una rematada franca d’Albert López que no entra per poc perquè un defensa aconsegueix desviar-la amb la punta de la bota. Un minut desprès, Pele xuta des de la frontal i la pilota surt fregant el travesser i “tant va el canti a la font que al final es trenca”. La jugada, al 54’, neix en una rematada de Javi Serra forta i ben col·locada a la que respon Iker amb una gran estirada a mitja altura rebutjant la pilota, el rebuig l’arriba de nou a Javi López que assisteix a Albert López que tot sol a boca de canó bat a Iker amb una rematada de baix a dalt imparable. Era el 0-1 i de nou aconseguien posar-se per davant del marcador els hospitalencs i tocava remar un altre vegada i remuntar. Durant uns minuts, els vilanovins semblaven estar groguis i al llindar del Kao. La jugada que ha significat un punt d’inflexió i en la que el Vilanova s’ha salvat del segon gol que hagués posat les coses molt complicades, s’ha produït al 61’ amb una doble oportunitat de l’equip visitant, que han acabat, una picant al pal esquerre a xut de Javi Serra i l’altre al travesser amb una rematada posterior de Boris des de la frontal. Diem que és un punt d’inflexió, perquè l’Hospi ha perdonat i ens ha deixat vius. A partir d’aquest moment i després de que el mister reaccionés al 62’ i fes tres canvis de cop, que han donat un altre cara a l’equip, s’ha començat a tenir més la pilota i a arribar a crear perill. Al 68’ la primera, prèvia a un altre jugada polèmica dins de l’àrea visitant, quan Javi Serra agafa de la samarreta a Xavi Fernàndez, i aquest remata i atura Aliaga. L’àrbitre no ha volgut saber res com tot el partit. Quatre minuts més tard Josep Señé ho prova des de fora de l’àrea però el seu xut surt alt. Al 81’ Marc Roquet i en la mateixa jugada Armand cauen dins de l’àrea i l’àrbitre torna a mirar per un altre banda. Malauradament som al futbol amateur i pobre, que no dona per tenir VAR... I dos minuts més tard arriba l’empat, en una falta lateral llançada per Josep Señé que remata magistralment, amb la punta de la bota al segon pal Peñalba, que ho fa lliure de marca, entrant com una exhalació. I a partir d’aquest moment el partit s’ha tornat boig, amb el Vilanova abocant-se a l’àrea rival per donar la volta al marcador i un Hospi defensant-se com podia de les escomeses dels locals i llançant perilloses contres que podien provocar la derrota dels nostres. Al 87’ arriba l’èxtasi i de nou com al partit de la copa de Federació, els de la capital del Garraf donaven la volta al marcador i es posaven per davant. La jugada ha sigut molt similar a la del primer gol a pilota aturada. Josep Señé ha tret una falta lateral per la banda dreta, i l’ha col·locat a l’àrea, on desprès de varis intents de remat i rebutjos defensius de cap l’arriba la pilota al segon pal a Raul Ronda que tot sol la fica dins. Era el 2-1, s’havia fet el més complicat, però de nou, es repetia la història, novament en una errada de marcatge, quan teníem tots la mel de la victòria als llavis, s’ha escapat. Una centrada des de la dreta al segon pal li passa per sobre a Pol Fernández, que havia fet un gran partit, li cau la pilota franca pel remat a Dani Hernández que ho fa en semi-errada, la pilota pica al terra i s’introdueix a la porteria. Ni un minut ens ha durat l’alegria!!! Malgrat que el partit s’ha allargat 7’ més, el marcador ja no s’ha mogut i el resultat final ha sigut d’empat a dos.
M’ha agradat: La primera mitja hora del partit a on els jugadors vilanovins han fet un futbol de molts quillats i només ens ha faltat ajustar més la rematada i eficàcia de cara a gol. I sobretot, que aquests jugadors no defalleixen i saben aixecar-se, continuar i ho intenten fins a l’últim segon del partit. Ens ha agradat que el mister ha sabut reaccionar bastant ràpid amb els tres canvis que ha fet de cop que han donat un altre cara a l’equip. Estem en el bon camí i jugant com els primers 30 minuts, si s’aconsegueix afinar la punteria, podrem competir contra qualsevol. Endavant!!!
No m’ha agradat: La davallada física i de joc, que ha sofert l’equip durant el primer 1/4 d’hora de la segona part. L’equip semblava un espàrring dels d’Hospitalet, sort que ens han perdonat, però han estat a punt de noquejar-nos i podíem haver patit una dura derrota. No pot ser que després de fer el més complicat comentin un altre error de marcatge i tirem tot a les escombraries... Ja ens va passar amb al partit de la copa Federació i s’ha tornat a repetir. S’han d’estudiar i aprendre dels errors perquè no tornin a repetir-se.
Àrbitre: Sergi Bañó González
Puntuació: 4
CF Vilanova: Iker Candón, Grima (Raul Ronda 78’), Frutos (Peñalba 62’), Pol Fernández, Ot Serrano (Samba 70’), Hugo García, Hugo Garví (Xavi Fernández 62’), Marc Roquet, Josep Señé, Zourdine (Armand 62’) i Pol Castell.
Puntuació: Josep Señé 3, Pol Fernández 2 i Zourdine 1.
CE L’Hospitalet: Aliaga, Javi Serra (Dani Hernández 83’), Aleja (Dani Molina 89’), Boris (Bafode 76’), Albert López (Albert Rubio 76’), Yaya, Manel, Pele, Marc Vicente, Jamal i Manrique.
Gols: 0-1 Albert López 54’; 1-1 Peñalba 83’, 2-1 Raul Ronda 87’ i Dani Hernández 88’.
Temperatura: tarda-nit amb 29º i un 72% d’humitat a l’inici del partit i 27º i una humitat del 87%. Molta xafogor, els jugadors han tingut que suar tinta, els espectadors a les grades ja estaven xops de tant suar i estant asseguts, us podeu imaginar quants litres de líquid hauran perdut els pobres jugadors, és inhumà jugar amb aquestes condicions. A veure si s’acaba aquesta tortura humana d’aquest estiu tant xafogós i calorós, sembla que estiguem al tròpic!!!
Assistència de públic i altres aspectes: Uns 700 espectadors/es, bona assistència de públic però per sota de l’esperada, donat que el partit no es donava pel Canal Blau, però per ser el primer partit de la temporada no està malament. Esperem que els socis/es, abonats/es i simpatitzants siguin fidels al nostre estimat club i tornin a omplir l’Alumnes Obrers com el dia del Trofeu Ciutat de Vilanova, que feia molt de goig. A més a més aquest camp ha de ser un autèntic polvorí, perquè els rivals quedin impressionats i els tremolin les cames!!! L’Alumnes Obrers ha de ser un fortí com la temporada passada i que volin molts pocs punts, perquè en la consolidació dels punts a casa es farguen els èxits i poder o no jugar un play-off.
Fede
Carrasco
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada